Biodiversitat de La Trapa

Els aucells

A la Trapa han estat observades unes 70 espècies d’ocells, de les quals n’hi nidifiquen gairebé la meitat.

Destaquen pel seu interès les aus dels penya-segats costaners. El falcó marí (Falco eleonorae) manté als espadats una petita colònia de cria, mentre la baldritja (Puffinus mauretanicus), subespècie endèmica de les Balears, té a una cova marina a prop de la Trapa el seu major nucli de cria conegut a nivell mundial. D’altra banda, espècies tan interessants com l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), la gavina de bec vermell (Larus andouinii) i el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) són visitants comuns d’aquesta zona.

                                                             Falcó marí (Falco eleonorae)

Als penya-segats interiors és freqüent observar algunes espècies de rapinyaires, com el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó (Falco peregrinus), l’esparver (Hieratus pennatus) i, molt excepcionalment, el voltor (Aegypius monachus). També la petita oronella de penyal o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris) i el corb (Corvus corax) són habitants d’aquests ambients.

Voltor Negre (Aegypius monachus)

A la garriga és on viu el major nombre d’ocells més difícils d’identificar pel seu petit tamany. Els més freqüents són la pàssera (Monticola solitarius), la cadernera (Carduelis carduelis), el gafarró (Serinus serinus), el ferrerico (Parus maior), el vitrac (Saxicola torquata), el busqueret de cap negre (Sylvia melanocephala), el menjamosques (Muscicapa striata), el pinsà (Fringilla coelebs), el puput (Upupa epops), la perdiu (Alectoris rufa), el tudó (Columba palumbus) i la tòrtora (Streptopelia turtur), a més del xorrec o busqueret coa llarga (Sylvia balearica), espècie endèmica de les illes mediterrànies.

 Busqueret de Cap Negre (Syliva Melanocephala)   F. Toni Muñoz

La importància de la Trapa per a la conservació dels ocells ha estat reconeguda amb la seva declaració com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). A més d’un lloc important per a la nidificació, és també, per la seva localització, un enclavament fonamental per al descans de les aus migratòries. Per tots aquests motius, el GOB va promoure la seva declaració com a refugi de caça; va ser el primer de Balears.

                                            Busqueret coa llarga (Sylvia balearica)

Altres animals.

Dels altres grups d’animals vertebrats hi són presents amfibis com el granot (Rana perezi) i el calàpet (Bufo viridis), rèptils com el dragó (Tarentola mauritanica) i la serp de garriga (Macroprotodon cucullatus), i mamífers com el conill (Oryctolagus cuniculus), l’eriçó (Atelerix algirus), el ratolí de rostoll (Apodemus sylvaticus), la rata negra (Rattus rattus), rata cellarda (Eliomys quercinus), el mart (Martes martes), el mostel (Mustela nivalis) i la geneta (Genetta genetta). Tots ells són animals difícils d’observar.

No passa el mateix amb les cabres orades, procedents de guardes domèstiques i esdevingudes silvestres, que són molt abundants. Si bé, la població de cabres de la Serra suposa una part important de la dieta dels voltors, a la Trapa (i a molts d’altres llocs) les cabres són una greu amenaça per a la conservació de les comunitats vegetals i per a la recuperació de les zones cremades.